29 d’agost de 2017

O Fado nasceu um dia, quando o vento mal bulia...

Lisboa, una ciutat de contrastos







I és que Lisboa és així: contrastos i més contrastos invadeixen la mateixa ciutat tot i que sembla que hi hagi unes quantes Lisboes i totes elles diferents. Barrio alto, Alfama, el centre històric, els carreronets dels bars dels fados, Belém, el Parc de les Nacions, tots ells distints i diferenciats. M'esperava trobar l'encant de la ciutat decadent,  la ciutat d'Amália Rodrigues, la ciutat de les novel·les Sostiene Pereira i la de Tren nocturno a Lisboa. No l'he trobat, enlloc. Bé, potser sí: al Panteó on hi estan enterrats els grans i coneguts de Portugal, entre ells la cantant Amália Rodrigues. Em va corprendre entrar i estar sota la gran cúpula blanca i escoltar els fados d'aquesta gran intèrpret. Impressionant!

I la part més diferent de Lisboa va ser dins del barri de Belém anar al mercat LX Factory, semblant a Candem, Londres, tot i que és molt més petit. Allí, diversitat de gent, diversitat d'art, amb un aire molt més acollidor, pintures artístiques als carrers i art contemporani també al carrer.



13 d’agost de 2017

Retrobant poesies mig oblidades

 Nunca,
de esta gran tarde
en que tú y yo nos hemos comprendido,
            olvidaré la sílaba precisa
                        con que encendí tus manos.

Nunca,
    ni tu caricia.

[...]

Me miraste de unos ojos tan hermosos
       detrás de aquella tarde
                detrás de aquella luz que se ponía.

Me tuve que quedar
    escondido en las tejas de alguna primavera,
                para que no sintieras
                         la altura de mi amor,
                de mi presencia.


(J. Ramón Corpas Mauleón, Estella 1952)
 

3 de juliol de 2017

The best is yet to come

...i encara que en aquella època, quan escoltàvem aquestes cançons no enteníem el que deien - el millor encara està per arribar, i no està bé, això? Creus que has vist el sol, però encara no l'has vist brillar- amb el temps vaig saber què volia dir i a hores d'ara, en aquest punt de la vida, però en concret, aquell dia, vaig decidir, que si hi havia algú que es mereixés aquesta cançó era jo mateixa.

Estàndards, d'Alba Dalmau



Les cigonyes de Sebes festegen







24 de juny de 2017

El festín de Babette

La vieja señora Loewenhielm fue la primera en marcharse. Su sobrino la acompañó, y las anfitrionas salieron a despedirles con luces. Mientras Philippa ayudaba a la vieja dama a ponerse sus múltiples envolturas, el general cogió la mano de Martine y se la retuvo largo rato en silencio. Por último, dijo: - He estado con usted cada día de mi vida. Sabe usted que es cierto, ¿verdad?
 - Sí –dijo Martine-; sé que lo es. 
- Y –prosiguió él- seguiré estándolo cada uno de los días que me queden por vivir. Cada noche me sentaré, si no corporalmente, lo que no significa nada, sí de manera espiritual, que lo es todo, a cenar con usted, exactamente igual que esta noche. Pues esta noche he aprendido, querida hermana, que en este mundo todo es posible.

Isak dinesen, El festín de Babette